El Diari de Girona del passat 24.02.2008 es feia ressò d’una notícia com a mínim curiosa: l’administració de presons de Texas prohibeix la lectura de “Los detectives salvajes” de Roberto Bolaño, per considerar que “encoratjava a l’homosexualitat o conductes criminals desviades” (admeten implícitament que poden haver-hi conductes criminals ben adreçades).
Un intern de la presó de Huntville va comprar “Los detectives salvajes” per correu i l’administració de presons li va impedir llegir-lo. Diuen que hi ha una escena de “sexe en grup en un bar públic” a la pàgina 39 de l’edició nord-americana. Clar, s’han aturat al principi de les més de sis-centes pàgines de la novel.la. Si no , haguessin descobert que està plena de sexe i violència, no com a Texas que tot són flors i violes. I no els hi hagués quedat altre alternativa que agafar el pres lletraferit que va comprar el llibre i condemnar-lo a morir fregit per les descàrregues d’un torrapà elèctric gegant. Aquestes coses a Texas no les trien lliurement, és un impuls indefugible. I a més, sembla mentida que no s’hagin adonat que Roberto Bolaño va dedicar el llibre a la seva esposa Carolina i al seu fill Lautaro. Una perversió d’aquesta mida si les autoritats se’n arriben a adonar hagués suposat la prohibició immediata d’entrar en territori nord-americà, a tota la família del malaguanyat Bolaño. O pitjor encara, un segrest en un vol charter de la CIA.
Jo crec que Roberto Bolaño hagués rigut molt al saber d’aquesta prohibició. Podem relativitzar pensant que a Texas apliquen la pena de mort i per tant prohibir la literatura és poca cosa en comparació, però posa en evidència com n’és de retrògrada la mentalitat en alguns llocs de la primera potència mundial en no sé quantes coses. No és Nova York tot el que llueix.
Un intern de la presó de Huntville va comprar “Los detectives salvajes” per correu i l’administració de presons li va impedir llegir-lo. Diuen que hi ha una escena de “sexe en grup en un bar públic” a la pàgina 39 de l’edició nord-americana. Clar, s’han aturat al principi de les més de sis-centes pàgines de la novel.la. Si no , haguessin descobert que està plena de sexe i violència, no com a Texas que tot són flors i violes. I no els hi hagués quedat altre alternativa que agafar el pres lletraferit que va comprar el llibre i condemnar-lo a morir fregit per les descàrregues d’un torrapà elèctric gegant. Aquestes coses a Texas no les trien lliurement, és un impuls indefugible. I a més, sembla mentida que no s’hagin adonat que Roberto Bolaño va dedicar el llibre a la seva esposa Carolina i al seu fill Lautaro. Una perversió d’aquesta mida si les autoritats se’n arriben a adonar hagués suposat la prohibició immediata d’entrar en territori nord-americà, a tota la família del malaguanyat Bolaño. O pitjor encara, un segrest en un vol charter de la CIA.
Jo crec que Roberto Bolaño hagués rigut molt al saber d’aquesta prohibició. Podem relativitzar pensant que a Texas apliquen la pena de mort i per tant prohibir la literatura és poca cosa en comparació, però posa en evidència com n’és de retrògrada la mentalitat en alguns llocs de la primera potència mundial en no sé quantes coses. No és Nova York tot el que llueix.
11 comentaris:
Venint de Texas qualsevol cosa és possible...
Prohibeixen Bolaño, però per entrar als col·legis has de passar per detectors d'armes.
No hi toquen pas del tot.
És que Nova York i Texas són la nit i el dia. Però hem de tenir present que Texas és molt i molt divers. Si t'hi has de perdre millor que sigui a Austin, que la resta fa molta por.
Edu, és un tòpic però sembla que és ben real: els escandalitza el sexe i no , en canvi, la violència.
Defak, gràcies per la informació. La veritat és que no ho conec i probablement tinc prejudicis. Millor no m'hi perdo, per si de cas.
M'apunto la darrera frase del teu apunt d'avui: algun dia te la pisparé, convenientment citada això sí.
Al metro de Nova York, n'he vist uns quants d'aquests "Savage Detectives" de coberta blanca i negra.
Li passaré el teu post d'avui a un "Bolañista de pro"… a veure què ens en diu.
Doncs jo l'any passat vaig conèixer 2 americans: un de Texas i l'altre de Boston.
El de Boston era el típic pro-Bush 100%, tenia armes i defensava el dret de tenir armes i la pena de mort. Se sabia de memòria totes les lleis que l'autoritzaven a matar. Recordo que en una d'elles em va explicar que si un estrany entra a la teva propietat privada el pots matar, però per exemple, si mentres entra es talla amb el vidre de la finestra que ha trencat, tu li pagues els danys a ell.¿? També va ser curiós el moment en que li va preguntar a un grec: i quin idioma parleu a Grècia?
El de Texas, curiosament, era l'anti-Bush, anti-pena de mort, etc.
Miq, m'honora que a un novaiorquès com tu li agradi la frase que esmentes. Em fa molta gràcia que s'anuncii en el metro! Per a mi en Bolaño era un dels blanencs més valuosos (culturalment parlant) que em tingut mai al poble.
Finestreta, ara mateix em pixava de riure al llegir-te. M'he imaginat perfectament el teu bostonià, assegurant-se de fotre-li rapidament un tret a l'invasor infeliç de la seva propietat. Pensant en pelar-lo abans no prengués mal i l'hagués d'indemnitzar. Arriba el jutge a l'aixecament del cadàver i el bostonià imperturbable li indica al magistrat que l'orifici del cap és del projectil de la seva Magnum i que la resta del cadàver està perfectament (fora de les ungles de la mà rossegades). Li ensenya l'escriptura de propietat de la finca satisfet perquè la peça ha caigut dins dels llindars de les seves terres. Però el jutge, un fill de puta murri, li diu sorneguerament: "que no et van notificar l'expropiació per ampliar la carretera?, l'has pelat en la via pública". El pistoler bostonià es queda sense paraules, amb el cor encongit i ple de pena de mort.
Ah! i el texà si el vas coneixer a Alemanya no em sorprén, ha de ser un exiliat ;-)
Quanta raó, senyor Puig, quanta raó...
Jo crec que tot segueix els plans de Bolaño, d'alguna manera...
No és que s'anuncii, és que la gent el llegeix (!)
(l'exclamació vol indicar admiració per la població lectora que cada dia viatja en metro a Nova York)
senyor Subal, jo he pensat que el pres de Huntville que va comprar el llibre era un personatge literari que Bolaño va deixar clandestinament en una cel.la, perfectament escrit, per actuar en el moment oportú. Qui sap el que ens espera en el material inèdit que encara resta...
Miq, que burro que sóc ,no t'havia entès. Aixó és millor !
Apa quina historiassa t'has montat amb el que he dit!!! Que escrius noveles? Perquè si no n'escrius t'ho podries plantejar!
hahaha ! ets molt amable finestreta, però tu ets l'autora del perfil del pistoler bostonià de casa bona.
Publica un comentari