És innegable que Albert Sánchez-Piñol a “La pell freda” t’enganxa. Què puc dir sobre aquesta novel·la que llegeixo tard, i que no s’hagi dit ja. Res. Però és que enganxa i ja està. Ben construïda, suposo que si. Però no aconsegueix que suspenguis la incredulitat ni que et situïs dins els personatges, i en canvi usa una trama i un ritme que aparentment ho pretén. Mentida: un cop almenys si que em vaig identificar amb els personatges. Vaig arribar a evocar la meva maleïda vida militar i recordar que la brutalitat es pot aprendre com les taules de multiplicar. Només cal ser un homínid normal. Però llevat d’aquesta al·lucinació momentània, la resta de la novel·la apareix com una faula massa òbvia. Una paràbola bíblica pròpia de l’home/déu que parlava amb exemples o del gran pare que agombola la criatura al llit amb ensenyaments morals perversos perfectament infiltrats en l’interior de contes fantàstics. El tema de la novel·la el va liquidar magistralment Joseph Conrad amb la meitat exacta de pàgines. I sense la mala jugada de fer sortir granotes.
Un amic molt perspicaç em va fer notar que aquesta novel·la era una rara avis en el panorama català. I haig de donar-li la raó. Seguint els esquemes santjordins “La pell freda” hauria d’haver passat, sense pena ni glòria, com una gesta de gènere. Hi ha fantasia , doncs al calaix de la literatura juvenil. Què el condemnat al·lega intencions més profundes que el divertiment adolescent, doncs millor: la literatura juvenil també ha d’educar/deformar sense que es noti. Però en canvi ha esdevingut l’ensenya de la literatura catalana fora del nostre país. Almenys pel nombre d’exemplars venuts i traduccions és una de les peces destacades. I, perquè quedi més clar, ara en preparen la pel·lícula. Després d’Apocalypse Now serà divertit saber que se’n farà de les granototes a la pantalla. Moriran i xinaran com vietcongs enfebrats? O contràriament tindrem un sarau estil E.T.?
Vaig fer una estranya connexió durant la lectura : en la solitud sofrent de Batís Caffó. Penjat dalt d’un far i envoltat de granotes vaig imaginar que Batís era en Bauçà i que havia escrit “Carrer Marsala” del far estant. Potser si que l’obra té alguna substancia tòxica.
Un amic molt perspicaç em va fer notar que aquesta novel·la era una rara avis en el panorama català. I haig de donar-li la raó. Seguint els esquemes santjordins “La pell freda” hauria d’haver passat, sense pena ni glòria, com una gesta de gènere. Hi ha fantasia , doncs al calaix de la literatura juvenil. Què el condemnat al·lega intencions més profundes que el divertiment adolescent, doncs millor: la literatura juvenil també ha d’educar/deformar sense que es noti. Però en canvi ha esdevingut l’ensenya de la literatura catalana fora del nostre país. Almenys pel nombre d’exemplars venuts i traduccions és una de les peces destacades. I, perquè quedi més clar, ara en preparen la pel·lícula. Després d’Apocalypse Now serà divertit saber que se’n farà de les granototes a la pantalla. Moriran i xinaran com vietcongs enfebrats? O contràriament tindrem un sarau estil E.T.?
Vaig fer una estranya connexió durant la lectura : en la solitud sofrent de Batís Caffó. Penjat dalt d’un far i envoltat de granotes vaig imaginar que Batís era en Bauçà i que havia escrit “Carrer Marsala” del far estant. Potser si que l’obra té alguna substancia tòxica.
16 comentaris:
Què bé! em pensava que era l'única a la que li havia passat això! ja tenia demanda hora i tot a cal psicòleg :D
He de dir que me la vaig creure tan poc, quan me la vaig (intentar) llegir, que... no vaig arribar al final. No sé, a mi les històries tipus "From dusk till dawn" em fan com una mandra...
Aquesta deu ser una prova de com de "líquids" són els gustos literaris; quan sento que gairebé tothom en parla tan bé...
Clidice, suposo que els blogs permeten una circulació d'opinions sense filtrar i faciliten la discrepancia en veu alta. Sense que et tingui que escoltar el psicòleg ;-)
Ferran, primer de tot m'alegro que siguis un nou veí del Maresme.
A la pell freda, des el principi t'adones que és una faula. D'acord que Orwell també ho va fer a la seva granja, però va crear una faula més rica i que suportava perfectament els porcs, gallines i gosos. I sobretot: Orwell fou original.
El mal de molta de la literatura catalana actual no és la seva bondat. A mi, com a simple lectora, em fastigueja força veure que el que passa és que es copia, antic i malament. Amb comptades excepcions, només veig l'esperit d'épater seulement, això o coses per avorrir les pedres. Imagino que els bons llibres sí que s'escriuen, el mal és que els editors potser no en fan prou cabal i van tibant dels "fixes" o ... ves a saber! però cada vegada més dic com en Homer (el Simpson, és clar, gran gurú): I'm bored!!
A mi de Homer m'agrada aquesta : si una cosa és difícil i dur fer-la és que no val la pena.
aaaaiiiii no l'he llegit i no el tinc a la llista d'espera. Vaig llegir 'tres tristos tràngols' i no em va captivar. L'heu llegit?
A mi Tretze tristos trangols tampoc em va agradar. Lamento coincidir. Està clar que no és un autor per mi, perquè si que ha captivat a molts lectors.
el comentari anònim d'ahir era jo que vaig apretar massa ràpid algun botó. Gràcies per publicar-lo i respondre'm de totes maneres :)
A mi em va agradar, he llegit sempre molta literatura d'aventures i crec que La pell freda imita molt bé als mestres del gènere (que, això no ho pose en dubte, es troben molt però que molt per damunt).
Gràcies per l'aclariment marta :-)
Comtessa, la veritat és que el que dius possiblement és la virtud de l'obra. Per cert què has fet amb el blog?
Em vaig enfadar i el vaig esborrar, però hui n'he obert altre...
Comtessa ,sou una dona decidida :-) Ja he corregit l'enllaç amb la vostra nova adreça. M'alegro que ens poguem seguir llegint.
La pell freda em sembla una bona història, i la veritat és que ha tingut molts lectors. L´estil literari és correcte i prou, però la història o faula no et deixa indiferent si la saps traslladar al nostre món, l´hemisferi nord. Està previst fer-ne un pel.lícula.
L´Albert Sànchez Pinyol se´n surt molt bé amb els contes de Tretze tristos tràngols.
Imma
Imma, tens raó en que la faula cal traslladar-la a la realitat. La història de bestioles és una història eterna. La destrucció dels nostres iguals, convertint-los abans en inferiors/diferents, i en conseqüència la nostra pròpia destrucció : digue-li colonització, lluita religiosa, imperialisme o dinars de família ;-). Però jo lamento que a La pell freda la faula sigui massa òbvia i que l'autor no hagi quedat ocult. Ens alliçona obertament i jo no he gaudit d'una obra artística, que hauria de ser al cap i la fi, tota obra literària. Tota l'estona sabia que llegia el catecisme.
En el que dius sobre Trezte tristos trangols estaria d'acord en dir que se'n surt prou bé. Però si tenim en compte que és un dels autors catalans més venuts i traduïts crec que no n'hi ha prou.
A mi em va decebre una mica La pell freda, però em queda el dubte de si va ser provocat per unes espectatives massa altes. Els Trezte tristos tràngols m'han agradat bastant, sobretot perquè són contes senzills i honestos. Pot semblar poca cosa, però per mi no ho és.
Friks, la clau de volta del que dius és el "per mi no ho és" final :-) Si et refereixes a un "per mi" subjectiu i personal com a autor de contes jo el comparteixo. Però si expresa una opinió objectiva jo hauria de dir només que a mi no em van satisfer. No sé si he aconseguit explicar-me :-)
Publica un comentari